Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘La Marató’

A qualsevol Educadora Social  li haurien de fer mal les orelles, als ulls i sobretot li hauria de generar mal d’esperit  un espectacle tan desagradable i cínic com La marató de la Pobresa que ha preparat TV3 i tot un entramat d’empreses i entitats a fi de recollir diners per ajudar als sectors que pateixen amb més violència les desigualtats socials. A qualsevol persona treballadora crec que li hauria de generar el meteix efecte, però em sembla important especificar i centrar-nos en la mirada de l’àmbit social per l’evident lligam entre aquesta iniciativa i el nostre espai professional i disciplinari.  Si bé és cert que les voluntàries, així com gran part de les entitats i persones que faran possible aquest esdeveniment-espectacle,  ho fan amb la bona intenció com a motor també, ho és que de bones intencions l’infern n’està ple, tal i com expesa la dita citada per Josep Manel Busqueta al seu faust i necessari article   publicat a La Directa (JOSEP MANEL BUSQUETA | 07/05/201) – que que explica de manera rigorosa i precisa això al que estic referint-.

Qualsevol persona que hagi cursat estudis propis de les anomenades ciències de l’educació – entre d’altres- haurà conegut, sentit, citat o llegit a Paulo Freire. Perquè de fet probablement és un dels pedagogs més citats avui dia a les universitats catalanes quan parlem de pedagogia i educació . Re-conegut per amplis sectors a vegades sembla que no fem justícia a les seves obres. Certs sectors progressistes que s’autoubiquen a l’esquerra com espai ideològic obliden que Freire era un revolucionari. Obliden el leitmotiv de la Pedagogía de l’oprimit ; que no és un altre al meu entendre que la lluita entre opressors i oprimits, l’emancipació mitjançant el coneixement i l’educació de les classes populars i l’abolició de les classes socials. Citant a Marx, Engels, Lenin, Lukàcs i Mao, i fent propis els seus postulats, el pedagog brasiler evidencia la seva posició revolucionària i anticapitalista. En la seva obra Freire defensa un model d’educació i de societat que lliure d’explotació, una societat sense classes.

La pedagogia radical mai pot fer concessions a les estratagemes del “pragmatisme” neoliberal que redueix la pràctica educativa a l’entrenament tecnococientífic dels educants, a l’entrenament i no a la formació […] l’educador progressista no pot acomodar-se, abandonant la lluita, vençut pel discurs fatalista que apunta. com a única sortida històrica actual l’acceptació, entesa com expressió de la ment moderna i no com a “empassa-la” del que està allà perquè el que hi es és que hi ha de ser.

(P.FREIRE 2001. Pedagogía de la indignación.)

Que no ens rendim, que no claudiquem, davant la idea de que no hi ha alternativa. Aquest no és el millor dels mons, aquest no és el millor model.

Pobresa als Països Catalans
Una pobresa que afecta avui 1’3 milions de persones a Catalunya -2’7 milions als Països Catalans- i que no és de nou encuny. La pobresa a Catalunya és crònica i està cronificada: des de fa tres dècades, situa un 20% de la població en paràmetres de vulnerabilitat i exclusió. Els darrers cinc anys de crisi han aguditzat l’empobriment, que ja afecta una de cada cinc persones a Catalunya. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys (23,4%). 1 de cada 5 llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 euros mentre el 32% de les llars catalanes tenen la percepció d’arribar a finals de mes amb dificultat.

La Directa. DAVID FERNÀNDEZ | 23/05/2012 Article sencer.

El repte de la societat catalana en general i de totes les persones que treballen en l’àmbit de l’educació és combatre  la idea de que la pobresa és un problema que es resol mitjançant la caritat. El que cal és combatre les desigualtats socials i un dels primers passos és plantar batalla  al discurs de la classe dominant sobre la impossibilitat del canvi, la inviabilitat d’altres models més justos i centrats en les persones,  així com altres discursos que l’únic objectiu o funció que tenen és desmobilitzar. És allò que Fidel castro va anomenar la batalla de les idees. Cal detectar i assenyalar els culpables de la situació econòmica en la que ens trobem, perquè #sobrencadires no tan sols és un lema ni tan sols és un #hashtac, és una realitat; no falten cadires,  sobren capitalistes.  Cal un nou model socioeconòmic que superi el capitalisme. I sí, és possible, perquè com narra amb una claredat cartesiana J.M.Busqueta (v. video entrevista) ja està començant a existir. Moltes ja ens hi hem posat, però necessitem ser moltes més.

Si realment volem que ningú es quedi for a de joc el que hem de fer és canviar les regles. En el capitalisme no hi ha lloc per a tothom. No cal una Marató, cal una revolució.

Read Full Post »