Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2011

Acostumar-se

-Em costa més patinar que caminar- Diu innocentment ella. No sap el que ha provocat.

-Això és perquè no estàs acostumada a patinar, perquè camines més que patines- Contesa ell. Tampoc sabia el que l’esperava.

-Què és “acostumada”?-

I ell, és clar, -que t’haig de dir jo ara…- pensa alhora que es prepara per parlar d’una paraula que inevitablement li fa venir Aristòtil al cap.

I comença a explicar que quan fas una cosa diverses vegades i durant un llarg temps t’hi acostumes. Peró no, no s’hi val fer una cosa tot el dia, es tracta de fer-ho durant un temps prolongat. Com parlar de coses “de grans” amb les petites, que a base de fer-ho elles s’hi acostumen, i tu doncs també. Perquè hi ha coses que com diu aquell “els nens les han de saber”. I és que a Leer con niños s’ens presenta una manera prou original d’entendre la literatura i els nens. Per a què serveixen els llibres? i per a què serveixen els nens? aquests són alguns dels interrogants que tracta l’autor. Senzillament un llibre preciós i que ajuda a pensar. Que no és poca cosa a la societat televisada. Ai si, l’editen la gent de Caballo de Troya, i l’ha escrit en Santiago Alba Rico.

Salut i petons.

Read Full Post »

El personatge de la setmana* d’aquesta quinzena és l’Anne Wiazemsky.  Al Generació BSO doncs parlem de tres pel·lícules a les quals apareix Wiazemsky.La primera per ordre d’aparició al programa és Theorema, de Pierre Paolo Passolini, amb BSO de Ennio Morricone. Wiazemsky fa el paper de la filla d’una familia burgesa que veu la seva privilegiada i còmode quotidianitat alterada per l’aparició d’un jove misteriós que posarà potes enlaire l’ordre familiar amb el seu descarat poder seductor.

Entrem en territori Godard ambdos films. El segon film citat és La Chinoise. La canço Mao-Mao del cantautor francés Claude Chanes fa diverses aparicions en una pel·lícula que no surt d’un pis, en el que unes estudiants parlen, discuteixen, aprenen i ensenyen entorn la teoria marxista-leninista. Un dels brutals filsm militants de Godard. I Wiazemsky és una d’elles (Apareix al video)

I per acabar un film del Grup Ziga Vertov; Le Vent d’Est , rodat a Itàlia i vaja, és difícil descriure’l per a mi, així que sencillament us adjunto l’enllaç per a que la descarregueu i la visioneu. Vosaltres mateixes.

Enllaç al film Le Vent d’Est, de Jean-Luc Godard

*f 1 Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).
Per escoltar escoltar Ràdio Trama:

http://radiotrama.wordpress.com/

Read Full Post »

Es tracta d’un vídeo projectat en el marc d’unes jornades sobre “Ética y Cine” a Buenos Aires. Slavoj Zizek apareix entre segments de The Exorcist de William Friedkin, Alien de Ridley Scott, The Great Dictator  de Charles Chaplin i Mulholland Drive de David Lynch.

Certament llegir al pensador eslovè crea certa desorientació, veure’l en determinats vídeos ens posa en alerta fins al punt de qüestionar la seva credibilitat. I conèixer el seu passat ens pot crear certa desconfiança, però el cert és que moltes aportacions seves ens ajuden a pensar en aquest temps i en aquest espai on la idiotesa ens envolta i  gairebé no ens deixa veure-hi més enllà. En definitiva ajuda a pensar.

Aquí  hi trobareu també un enllaç interessant. Un text de Josep M. Casasús Rodó. De l’estètica a la política.

Read Full Post »